El llenguatge i les llengües

Hem treballat un article, Tuson, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50).

Exposo un petit resum d'aquest article.

3. El llenguatge i les llengües
       3.1. Alguna cosa més que un mitjà de comunicació: tota senyal perceptible està destinada a la transmissió d'informació, és a dir, una senyal només adquireix significat quan s'utilitza entre emissor i receptor.
 

Llenguatge humà=senyals+combinacions de senyals=emissions lingüístiques=comunicació

       3.2. Elements per a una definició del llenguatge: el llenguatge està organitzat per nivells i alhora comporta creativitat, és a dir, tot ésser humà es comunica per mitjà d'una llengua i això ens perment expressar-nos (parla desplaçada).

• gràcies al llenguatge organitzem el nostre entorn, a partir d'aquesta organització és possible la comunicació.
• el llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar, però sense una base mínima no és possible el llenguatge. Relació íntima entre llenguatge i pensament, sense un, no hi hauria l'altre, però, no sabem quin va abans.
• el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria indivudual i col·lectiva. La memòria col·lectiva es conserva gràcies als mites, llegendes, etc., en canvi la individual és la llengua la que principalment actúa.
• el llenguatge fa possible l'autoexpressió, és a dir, gràcies al discurs intern podem expressar-nos. Per exemple: un diàleg amb nosaltres mateixos, una reflexió, etc.
• el llenguatge humà és el mitjà de comunicació i expressió per exel·lència. No qualsevol expressió lingüística pot ser traduida al llenguatge.