Competència comunicativa i habilitats lingüístiques

Des de que sóm petits adquirim coneixements, no només gramàtics de la nostra llengua, sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de les diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra partitcipació i la dels altres.
Aquesta competènica comunicativa engloba actituds, valors, motivacions, usos i característiques de la llengua, experiència social i necessitats.
Els primers en parlar sobre aquesta competència van ser Gumperz i Hymes, als anys 70, aquests van postular l'existència d'una competència comunicativa, que comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. Per ells és, doncs, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Per tant, podem dir, que es manifesta tant en els sistemes primaris (comunicació quotidiana) com en els sistemes secundaris de comunicaci, aquests són de major elaboració i complexitat, requereixen més capacitat cognitva del parlant-oient en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en llocs de més elaboració cultural.
Concretant, podem definir la competència comunicativa segons els autors mencionats anteriorment " la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències."

Per finalitzar, hi ha quatre components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: domini del codi escrit (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
2. Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, a més, s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, l¡objectiu de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discurssiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc.), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica: habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden arribar a sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Un cop explicada la competència comunicativa, passaré a parlar sobre les quatre habilitats lingüístiques.

Aquí deixo un petit quadre on estan ordenades les diferents habilitats lingüísques.

Canal	Receptiu/comprensió	Productiu/expressió
Oral	Escoltar	Parlar
Escrit	Llegir	Escriure

Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Per tant,  llegir=comprendre (no hi ha lectura sinó hi ha comprensió).

Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Haurem de tindre en compte tres aspectes per poder treballar el procés complet de producció d'un text escrit, els aspectes formals, els aspectes lingüístics i els aspectes discurssius.

Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu (cervell en acció) de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Hi ha sis condicions de saber escoltar:

1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Demana ser o intentar ser objectiu, per intentar entendre el què ens vol dir l'altre.
4. Demana saber descobrir aquest objectiu i propòsit de l'orador.
5. Demana saber decobrir les idees principals del missatge.
6. Demana saber reaccionar al missatge i saber parlar quan acaba l'orador.